CaixaFòrum i Casaramona

CaixaFòrum i Casaramona
Casimir Casaramona va ser un industrial de cotó fluix, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles.
A l’any 1909 va decidir traspassar la seva fàbrica al peu de la muntanya de Montjuïc.
Va encarregar el seu projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del Modernisme català, que acabava de construir en la Diagonal la famosa “ Casa de les Punxes”.

Puig i Cadafalch va projectar un model de fàbrica. Neta, ben il.luminada, amb un gran dipòsit automàtic per a facilitar la extinció del foc i sense xemeneia perquè funcionava amb energia elèctrica.
S’hi va fer una torre per tenir un dipòsit d’aigua a gran altura, una columna de ferro, ja que si fos de maó hauria sigut massa gruixuda, s’hi ha obert grans finestrals i s’ha elevat els sostres per a que s’ompli de llum i aire, on els obrers passaran gran part de la seva vida. Es va assegurar de que no faltès ni aire, ni sol , ni neteja, bases fonamentals per a la higiene.
El terrat tenia un disseny especial, tenia ondulacions lleugeres per evitar les acumulacions d’aigua i que recordaven a les ones del mar.

La fàbrica va tenir una curta vida i al 1920 es va tancar.
Les seves naus s’usaren com a magatzems de l’Exposició Internacional del 1929.

Al 1976, la fàbrica Casaramona va ser declarada Monument Històric d’Interès Nacional.
Quan la fundació “La Caixa” decidí en instalar-hi un modern centre cultural, l’edifici de Puig i Cadafalch es tobava en molt mal estat.

L’arquitecte Francisco Javier Asarta va dirigir el projecte de rehabilitació.
Es començà una sèrie d’ eliminació d’elements no originals per recuperar la pell de l’edifici , les parets , les reixes , els elements decoratius.

Es van fabricar més de 100.000 maons , artesanalment, com ho feia Puig i Cadalfalch. Arquitectura, materials , color: s’ha reconstruit tota amb la màxima fidelitat.
L’entrada original de la fàbrica no encaixava amb les necessitats d’un centre cultural com Caixafòrum, a més, s’havia de guanyar espai per a fer un auditori, una mediateca, magatzems i serveis.

El projecte de l’arquitecte Roberto Luna prometia guanyar 5.000 metres quadrats de subterrani i obrir una entrada nova pel carrer Montar.

L’arquitecte Robert Brufause s’encarregà del càlcul d’estructures, reforçar els pilars, les bigues i les bòvedes de maó, construir nous ciments i excavar uns 40.000 metres cúbics de terra.

Arata Isozaki va dissenyar l’accès a CaixaFòrum. Un gran arbre de cristall i acer donava la benvinguda al visitant.
L’execució de l'obra d’Isozaki va implicar un projecte de gran complexitat , a causa de la magnitud dels blocs de pedra: peces de 1200 quilos havien de ser creats amb precisió de mil.límetres.
El gran vidre óptic de l’entrada crea una sensació de continualitat entre el vestíbul i el pati exterior. Fent que el visitant no tingui la sensació d’estar en un lloc tancat.


Haohua Sun. Dilluns, 16 de Juny de 2008

*Fotos fetes amb la meva càmara, SONY CiberShot